Inasen -2001-

2001-inasen-lounis-ait-menguellet

   

Inasen

I wid i-yewwi waÑu
AÑu n lxuf d-isuÑen
SiweÑ-asen lexbar làu
A k-ceyyεeγ γur-k ini-asen
Ini-asen truà deεwessu
Zemren tura a d-uγalen
Nufa-d i tmurt aqerru
Seg widak i-yiqlilen
Baba-s d aqbalyli n-wedrar
Yemma-s d taεrabt n-wecluà
Seg wid yettåeggimen annar
Ur nettεemmid a γ-iruà
YewweÑ-ed kan agu yufrar
Tamurt a s-d-yawi rruà

Ini-asen truà deεwessu
Ccwal ur d-iggwri later-is
Ini-asen a ten-nettrağu
Tamurt teàwağ arraw-is
Ini-asen ma a d-uγalen
Kul wa yurğa-t wemkan-is
Deg wexxam ad dduklen
Kul wa ad izhu d warraw-is
Ini-asen telli tewwurt
Dayen ! êêrub ttwakksen
Serràen iberdan n tmurt
Teččur d iberraniyen
Ccetwa anebdu tafsut
D luluf i d-ttasen

Ini-asen ma ad-uγalen
Lbaéel ur d-iggwri later-is
Taàeqqart n zik i ssnen
Ur d-ittunebdar yisem-is
Wid iweεren zik-nni
Wi ineéqen γel-làebs a t-rren
S abrid zzin-d dayenni
Tura fehmen i wimi-ten
Lεesker di lkaêirnat
Lemkwaàel merra åedd-dent
Wa ur ineqq wa ur yettmettat
Anda illa wuεwij åeggmen-t
Neffeγ si éélam γer tafat
Tilufa-nni n zik sefÑent

Widak i-yeééfen adrar
çubben-d ihda-ten-id Rebbi
Wid i sen-isγezfen amrar
Wwin-ten d ubrid n-lεali
Ulac wi ittnadin amkan
Lεibad xeddmen merra
Yiwen ur yelli di lemàan
γeF-fudmawen tezga rreàma
Làebb iγleb afriwen
Lγella teqqel-ed γer tqaεett
Afellaà yesεa ifadden
Ixeddem iznuzuy itett
Almi ula d iğernanen
Uγalen heddren tidett

Ini-asen ters-ed lehna
Tefka-d ttiεad i tefsut
NewweÑ yakkw s ayen i nmenna
Acàal aya nettargu-t
Ini-asen ma a d-uγalen
Lemmer ad walin timdinin
Ccbaàa ara ten-iqablen
Kul azniq i-deg ara εeddin
Ad walin w ad sriàen
Siwa lwerd akkw d lyasmin
Tilmeêyin d yelmeêyen
Afus deg-gwfus ttεeddin
Teddun γel-lakul-nsen
Dduklent tmeslayin

Taqbaylit tekcem lakul
Tecba taεrabt tarumit
Kul wa yeqqar-itt seg-wul
Imi γ-tesdukel tjaddit
Ini-asen mačči d aya
Aéas n-wayen-nniÑen
Lemmer ad walin leğwamaε
Akken ččurent d inselmen
Éedlen yerkwel wa γer wa
Nutni d ligliz irumyen
Udayen rran-d ttjaÂa
Nεac yid-sen d atmaten
Enrico di Qsenéina
Yeznuzuy igiéaren

Mi ara d-rsen di lεaåima
D làukuma ara ten-iqablen
Ad ruàen s wudem yeÑsa
D uεemmu ijeğğigen
Ad walin amek i tbeddel
Lεibad merra cerhen
A d-afen ååwab di leεqel
Acàal ara feràen yes-sen
Ulawen ijeràen ad àlun
A d-uγalen d ijdiden
Aγbel n leγerba a t-ttun
Si lemàayen ad iriden
Tudert-nniÑen a tt-bdun
Ad tåeggem deg wayla-nsen

Aset-d ma tumnem-iyi
Ad twalim s wallen-nwen
I wakken ad arguγ yid-wen
Imehbal akka am nekwni
Mačči d lεib ma skaddben
Aya d-nniγ ulac-it
N-wid i t-yessaramen
Kul yiwen yesεa targit
Glut-aγ-d s tirga-nwen
Awit-aγ-d tirga-nwen
Annar n tirga a s-nernu
Llan wid ara yesrewten
A tt-rwin qbel ad tefru
Mi kfan ccγel a t-ferêen
Ad txelÑ mbeεd ad teåfu

Ad ruàeγ

Ass-a yerza-d fell-i lxiq
D lxiq d-izeggwiren i rrwaà
Γas deg-wul-iw d iceqqiq
Iban ubrid i s yertaà
ëêay fell-i ad am-n-iniγ
Wissen ma an-nεiwed an-nemlil
Ameslay êiden ur t-ufiγ
I ddemmar a d-yerr lmil
TeêriÑ akken ay êriγ
γef-wayen ilhan àedd ur yerwil
çåwab deg-gwÑar i t-rriγ
Ass-agi abrid a t-nektil

Γer deffir ayen akkw ğğiγ
Kukraγ a d-nneqlabeγ
Wissen yiwen-wass ma a d-zziγ
Wissen d aγrib ara neéleγ
ëêay fell-i ad awen-iniγ
A tiγaltin d-nnumeγ
Ay asif i deg i ttγenniγ
Ur uγaleγ a d-ttaseγ
Γas ma ruàeγ a d-ttmesktiγ
Ccbaàa n-wedrar-nneγ
Ger wallen-iw a kwen-ttawiγ
Ur ttεawadeγ a kwen-kkseγ

Tawwurt n temêi i rriγ
Medleγ-tt γef-wayen iεeddan
Medleγ-tt γef-wayen ttmenniγ
Gğiγ-ten yid-i ur ddan
ëêay fell-i ad awen-iniγ
A kwen-ğğeγ a wid di-iÂebban
Tettwalim akken ttwaliγ
S ååber ulawen akkw wwan
Ad ruàeγ s-anga ur êriγ
Ur d-cqiγ ad awÑeγ kan
Lxetyar welleh ur t-sεiγ
D çåin neγ d Marikan

D lesnin i das-neqqar
Azekka ccedda ard tifsus
Kul ass yettzad uxeååar
Tarewla qbel an-nimsus
ëêay fell-i ad awen-iniγ
Ad ruàeγ ay imeddukal
Tikwal a kwen-id-ttmektiγ
Ma yeğğa-kwen-id uàemmal
Mačči d zzhu i la ttnadiγ
Γas ma bγiγ-t iruà làal
Xtareγ cceàna a tt-εebbiγ
Wala ad iyi-nehren yeγyal

Ad ruàeγ mebla asirem
Ad ruàeγ mebla imeééi
Ad ruàeγ mebla axemmem
Alamma εyiγ di tikli
ëêay fell-i ad awen-iniγ
Ad ruàeγ a kwen-ğğeγ arkwelli
Γas deg-webrid-iw êriγ
Yal ugur yettrağu-yi
Γas kulmi ara kkreγ ad γliγ
Γas lmuja ad i-tawi
Di lemàayen a d-ttmektiγ
Ass-a ur yecba iÑelli

Ayen i-yettεebbi wallaγ
D ayen ur ttεebbint tuyat
Lukan zzher iεerq-aγ
Tal γef-wayen i n-nuda nufa-t
ëêay fell-i ad awen-iniγ
A wid ittrağun talwit
Akkw yid-wen welleh ur tt-ufiγ
Ur nettbeddil ddunit
Deg-wsirem ur ttekkiγ
Nessarem ååbeà tameddit
Akka seg-wasmi d-cfiγ
Leεmer daγ-teğğa twaγit

Ay iéij i d-icerqen
Anda ara di-d-tafeÑ azekka
Ma qqimeγ ad cbuγ medden
Teεdel tudert d uêekka
ëêay fell-i ad awen-iniγ
Ay iêekwan a kwen-ğğeγ
Γef teblaÑin ttγimiγ
Ur mazal ad qqimeγ
Ma ulac γur-wen ttcabiγ
Wissen ma mmuteγ neγ ddreγ
D acu n-lxilaf ttwaliγ
Kunwi teêêlem nekk bedd-deγ

D awàid i lliγ gar-awen
Ur tesεaÑ ara ibeddlen fell-i
Tennam asmi lliγ yid-wen
Yella amzun ur yelli
ëêay fell-i ad awen-iniγ
Ay irfiqen-iw a kwen-ttuγ
Waqila akken bγuγ iliγ
Tabratt ur tt-id-ttaruγ
Ma yella d rrbeà i-y-ufiγ
Ulayγer ma ad awen-àkuγ
Ma lexåara i deg ara γliγ
Weàd-i kan ara tt-fruγ

Ayen akkw i êiden ur t-nessin
Meqqar terêeg nennum-itt
An-nsafer mebγir aεwin
Ur telli zzyada newwi-tt
ëêay fell-i ad awen-iniγ
Ma ğğiγ-kwen d acu i xeåreγ
Di lγerba ulac ay sεiγ
Ma gar-awen zgiγ xuååeγ
Ur yelli d acu i-y-ğğiγ
Ad i-iγaÑ a t-sruàeγ
Gar-awen d acu i-y-swiγ
Ur znuzeγ ur ttaγeγ

Làila iketben tenγel
A d-nεemmer anda-nniÑen
An-netbeε nnåib ma yerwel
D akwessar neγ d asawen
ëêay fell-i ad awen-iniγ
Ad ruàeγ a wen-ğğeγ layas
Ayla-w fell-as ad nadiγ
Kunwi tettrağum-t a d-yas
Nekk xtareγ ad steqsiγ
Ad ruàeγ ad qellbeγ fell-as
Mi Âwiγ leεtab yak êriγ
A t-id-mmagreγ yiwen wass

Dir-iyi

Ziγ annect-a i diri-yi
Axir ad telhum kunwi
A wid yettruêun seg-wul
A widak i γer i cubaγ
Ziγ annect-a i diri-yaγ
Lhan wid yerêan lemtul

Mayella ugiγ a d-iniγ:
«A Rebbi ers-d a n-aliγ
Axir-ik i ssneγ i êriγ»
Diri-yi

Ma d tamacahutt tagi
Annaγ yettmenγa lbaéel
γeF leğwad teγli-d tsusmi
War iseγ yezga ifettel
Ma ur cniγ γef-wid yemmuten
Ad zenzeγ iγsan-nsen
I wakken ad rebàeγ yes-sen
Diri-yi

Aqelmun s ååber nerra-t
Nuki-d ååbeà tbeddel
Ungifen a tthuzzun tuyat
Uàdiqen a ttawin ddell
Ma lliγ seg-gwid yettseÑàin
Yerran di lmizan limin
S yir tamuγli i yi-d-ttwalin
Diri-yi

Ufiγ lbaz d amerrêu
D agerfiw i d-isewwqen
Ufiγ tizizwit tettru
D aεreêêen i tt-id-yessufγen
Ma ugiγ ad ğğeγ axxam-iw
Ma ur nnejlaγ si tmurt-iw
Ma jguggleγ deg-wakal-iw
Diri-yi

Гur-sen at lbaéel axir
Гas akken tqubleÑ taswaεt
A k-id-rren γer deffir
Kulma tqerrbeÑ γer zdat
Ma iγaÑ-iyi win yettrun
Ma àemmleγ wid iceffun
Ma kerheγ wid tt-ixellun
Diri-yi

Di lbaéel wwin-d iêuran
Ma ulac a t-id-snulfun
Nga-d êêerb n-wurfan
Seg widak yekkaten ttrun
Ma kerheγ lbaéel d lefsed
Ma kerheγ lxedma l-leàsed
Ma hennaγ wi illan yerked
Diri-yi

A wid yeεbedn iêekwan
Deg-sen tettnadim tifrat
D lmut iwmi tgam amkan
Tudert tekksem-as tafat
Ma ugiγ lmut diyi-budden
Ma ur qbileγ ad iyi-nγen
Akken yes-i ad srewten
Diri-yi

Ma γef-wenyir-ik deεwessu
Гur-sen d argaz i telliÑ
I txidas ma tgiÑ usu
γur-sen di lεezz ad taliÑ
Ma ur kkateγ yakkw yes-sent
Ma ur cbiγ anbac tistent
Ma ur d-cettleγ di tuccent
Diri-yi

A bab n tegnewt γur-ek
Гef-wussan i d-ileààun
Wissen ma bxir ara tsellek
Seg-wid yekkaten ur ferrun
Ma zgiγ si lğiha n làeqq
Ma rriγ tidett di lmenéeq
Ma bγiγ iéij a d-yecreq
Diri-iyi

Neğğa-awen amkan

Bγiγ a d-iniγ
Ad yifsus wul-iw
Ur tesεaÑ wi-y-nγiγ
Ugadeγ tili-w

LbaÑna ur telli
Anwa ur nettwali
Tejreà tmuγli
N-wid yessusmen
Tqublem tizi
Tedlam-d ass-agi
Tufam-d ur yelli
I-yessefraàen
Kksen-awen amkan
Wid ur nettseÑài
Ur dawen-d-ğğan
Awal a d-yali
Asmi la kkaten
Nenwa γef tdukli
Seg-wasmi i γ-tt-kksen
Nugi a d-nemmekti

Kra i d-yewwi yiÑelli
Yečča-t wass-agi
Teggwra-d tmuγli
I mmi-s n tjaddit
Llsas yergagi
Ssqef ineggi
Wissen ma a d-yeggwri
Wi ara d-yerren tiqit
Neğğa-yawen amkan
Ma d nekwni neshel
çeggemt-aγ-d kan
Ayen akkw i neγÑel
D kunwi i-yeêran
Tennam nedderγel
Ayen i kwen-iÂebban
Iγunza-t leεqel

Deg-wass tàeffÑem
Deg-yiÑ tferrÑem
çåbeà tseffÑem
D acu iwumi tceffum
Kulmi ara teddreγlem
Ur temyeεqalem
Abrid mi t-tzeglem
Fell-aγ i treffum
Neğğa-yawen amkan
A ÂÂeàba imencaf
A wid yesserkan
Ula d ixulaf
D kunwi i-yebγan
Awelleh γer lkaf
D ayen i dawen-ilhan
Гiwlet isuraf

D acu i d-tesnulfam
D acu iwumi telham
Tkerhem lewqam
Deg-wen ur yelli
Mi tebÑam axxam
D acu i daγ-tenγam
D ayen iwumi tsemmam
Tagmatt tadukli
Neğğa-yawen amkan
A wid ur nemεin
A widak yerêan
Tiwwura yellin
A wid irekÑen
S kra n-wayen imγin
Taftilt d-iceεlen
A tt-id-ssexsin

A wid itetten
Deg-weksum-nsen
A wid itessen
Idammen n-wexxam
A wid yessusfen
Tament deg i ssasnen
A wid yesmaren
Ssemm di leqlam
Neğğa-yawen amkan
A ssus n tdukli
Tekker-d a d-tban
Mi d-tusam teγli
Ayen akkw i d-yeggwran
TebÑam-t d leåfuf
Mi terram laman
Izdeγ-it lxuf

Гas ma la nettrus
Гef leqÑeε n lmus
Гur-wen nezga nxuå
D kunwi i-yelhan
D yiman-nneγ nεus
Ur nettak afus
Гas akken drus
D kunwi i-yellan
Neğğa-yawen amkan
A ÂÂeàba n-yilem
Yid-wen azekka
Ur yesεi asirem
Neğğa-yawen amkan
A ÂÂeàba n-wulac
Yid-wen azekka
Iban-d istewàac

Anwi i-yettγaÑen
âeålen gar-awen
ëran ssusmen
D wid yettseÑàin
Tekkatem àeÑren
Tettgallam umnen
Almi medlen allen
γeF lbaéel ttwalin
Neğğa-yawen amkan
Гas ma drus yid-wen
Kul agraw yelhan
Yesxreb-it yiwen
Zeddigit waman
çfan mi teddun
Cwié ilefÑan
I-yesluγen amdun

Lkerh ur nemεin
Akkw d yir tismin
I la yettdarin
Deffir tnaålit
Ayen ilhan yulin
A d-gren limin
Ar t-id-sseγlin
A t-rren diri-t
Neğğa-yawen amkan
A widak yumsen
Ammar wid yelhan
Ad tsefÑem yes-sen
TettγaÑ teqbaylit
Deg-yir ifassen
âeÑret i twaγit
A wid tt-iàemmlen

Ruà a temêi

Ruà a temêi
icebàen mi ara d-ttmektiγ
Ttnadiγ abrid-im
la tseffeÑ lğerra-m
Si lbeεd iseggwasen i kem-id-ttwaliγ
Skud la tettbaεadeÑ tettzad lqima-m
TesàefÑeÑ-iyi asirem
Γas uliγ yid-m asawen
Ass-a d acu i d-yeqqimen
Siwa tirga-m

Lemmer tzemreÑ
A d-tuγaleÑ
A m-mleγ ayen ur tessineÑ
N-wid meqqren
Ayen i tzegleÑ
I γef i tnedmeÑ
A m-mleγ amek ara s-tesàesbeÑ
Akken-nniÑen
Lameεna ass-agi tfateÑ
Deg-wagu n tirga tkecmeÑ
Ur nettaru ur nseffeÑ
Ayen iruàen

Ass-a mi êriγ
D acu i bγiγ
Ur s-zmireγ mi t-ttwaliγ
Imi truàeÑ
Éyiγ essbeγ
Ttεawadeγ
Iεerq-i leàsab ttafeγ
Imi txuååeÑ
Lukan ass-nni am-wass-a
An-nfares mkul ddqiqa
Ayen i γ-ibeεden i nkukra
Ard a t-naweÑ

Ttåerrifeγ-kem
Mebla axemmem
Mi fehmeγ lqima-m kfiγ-kem
TfateÑ-iyi
S kra yefsan
I daγ-yessan
Yewwi-t yid-s waÑu n-wussan
Nekk yeğğa-yi
Nudaγ-kem mi kem-àwağeγ
Ufiγ weàd-i i d-qqimeγ
Almi d asmi dam-faqeγ
TeğğiÑ-iyi

Wi ara γ-iferqen
Wi γ-izemren
Akken i nhuz am yiwen
Deg-yiwen n dduà
Nekker-d nessen
NeÑsa neàzen
Akken i nedder am yiwen
S yiwen n rruà
Nwiγ a tt-sεuγ lebda
Di lebγi neγ di tmara
Ziγ am targit i tεedda
Ukiγ-d truà

Tis xemsa

Ma tneéqeÑ akken ur bγin
A k-rren tqesdeÑ leγrur
S txettalt a k-d-gganin
Yewεer zznad l-leεrur
Kul taswaεt telha-yasen
Ma ur texdimeÑ a k-d-snulfun
Ma wwin-k-id ger wallen-nsen
Ma ur k-nγin ard a k-nfun

Ma tenniÑ-d tidett tàeåleÑ
Ma tessusmeÑ d aγilif
Ma tnudaÑ lehna a tt-tafeÑ
Ilaq ad tàeÑreÑ i làif
Aγbel a k-idel s tili-s
Ma teddreÑ mebla aqezzeb
Wi ibγan lεezz i yiman-is
Ad yaf abrid-is yeåεeb
Leεqel yezεaf
Mlet-aγ anida ara t-naf
Anida iγab
Yeεreq werfad n welqaf
Kra i γef nettàarab
Yuγal irab
Iêur lkaf

Yekcem leγlaÑ di tseqqart
Neêra d lekdeb i tt-yewwin
Yettberrià taddart taddart
Wid t-ibγan wwin-t d aεwin
Yerfed yakkw wid i t-yebγan
YeγÑel yakkw wid i t-yugwin
Almi-yekcem kul amkan
Am ubeàri di turin
Neêra êran
Win ur neγri win yeγran
Γas ttwalin
Tidett texreb-asen i sin
Siwa iqannan
I d-yestufan
A ten-ttεebbin

Acàal i tecbeà lfetna
D wexåim i k-yefka làal
Taluft akken ibγu tella
Tettban ssebba n ccwal
I wexåim i d-yennulfan
Mi ara k-id-yekk seg wexxam-ik
TessusmeÑ rebàen yesγan
Ma tewteÑ ad tàazeÑ iman-ik

Nefreà s wayen ur nelli
Ayen illan nugi a t-nêer
Wi ittzuxxun ur d-ittawi
A t-id-nerr amzun yeêwer
Teqqarem-aγ teğhed tegmatt
Numen-ikwen a wid tt-iγurren
Mi nÑal γef tidett nwala-tt
Afcal iêur-d iÑarren
D éélam si ååbeà
Akka i txeååer akka i trebbeà
Ur neêri ayen
Lekdeb yettuγal d ååeà
Γur yemdanen
Nuyes dayen
Melmi ara nefreà

Kra nebγa nebγa-t tura
Lemmer nerğa a d-iγiwel
Mi neγåeb an-nezgel nnuba
Kul mi neγåeb ad aγ-terwel
I-umeslay nezzwer urfan
Anda illa ååwab a t-n-neγ
Mačči d ayen i d-yennulfan
Si zik nesεa-t d ayla-nneγ
Si zik teεkes
Deεwessu tugi ad tekkes
La tettleqqim
Mi daγ-tewt ad aγ-tales
Ddu neγ qim
Aya d aqdim
Nella yid-es

Asefru leve le poing

Revenez si vous me croyez
Vous verrez de vos propres yeux
Les fous qui me ressemblent
Peuvent se permettre de rêver

On est tenté de commencer par “il était une fois” “macahu”. Mais ,non, on ne peut commencer par une formule de contes de fées la relation d’une œuvre historique avec le peuple auquel elle est destinée.
“Inas-en” est un va et vient continuel entre le passé, le présent et le futur. Une constante exploration de la coupure qui sépare ce qui a été vécu ce qu’on vit et ce qui est à vivre.
Par une coïncidence espérée, c’est au moment où nous avons le plus mal à notre pays que “Inas-en” surgit pour emporter nos découragements et nous remettre en face de nous-mêmes. Ces vers paraboles sont autant de sésames indispensables à qui veut faire face au tournis que nous donne l’Algérie car ils sont en harmonie totale avec l’actualité.
Mélange de combats et de désertions, de nuits brumeuses et d’aubes fatiguées. C’est une promenade à travers des vestiges où soudain à la lueur d’une lampe tempête apparaissent des fresques inédites, voire interdites.
Il y a des œuvres comme celles-là immédiatement compréhensibles qu’il faut écouter non seulement pour ce qu’elles contiennent, mais comme un signal dans la marche des idées.

Dis-leur que la paix s’est déchaînée
Elle est amante du printemps

Un univers féerique. Un pays que nous connaissons mais dans lequel on ne vit pas. La seule utopie à réaliser. Une poésie qui nous fait revenir d’un cimetière où la terre colle encore aux chaussures; et nous restons là bras ballants à nous demander ce qui nous arrive…
Des vers ourdis comme des pièges. Des vers nerveux rythmés et trempés dans l’irrévérence et la causticité. Avec cet aplomb qui n’appartient qu’aux poètes, il mélange violence et dérision.
Et c’est drôle tout ça ? très drôle dit-il. A mourir de rire, à mourir tout court. Une gigantesque supercherie. Mais devant le besoin de dire clairement que si le pays pour lequel tant d’algériens sont morts n’existe pas encore, du moins a-t-on vu ce que nous devons refuser ce qu’il continue à être. Pour mieux s’impliquer et nous assurer de sa présence Ait Menguellet, veut “nous céder la place”; Une œuvre grave qui offre le vaste et dramatique tableau d’un pays en proie à la folie qui nous oblige à nous regarder et à scruter les horizons.

Qu’avez-vous inventé?
A quoi êtes-vous destinés?
Architectes de la division
De quoi nous avez-vous débarrassé?
D’union et de fraternité.

Derrière les constats, le poète fait surgir d innombrables interrogations. Seulement, les “parce que” qu’on se donne ne lui conviennent pas. Des questions sur des paysages de défaites. Le désastre peut être individuel ou collectif on peut le nommer guerre ou suicide; ce qui perdure c’est une sensation de débâcle, de sacrifice absurde et monstrueux. Et ce sont ces absences et ces déroutes qui se trouvent ici feuillées,explorées, froidement dépecées. Les surenchères d’apitoiements et de calculs sont dévastateurs.
Lounis le dit avec une franchise rageuse. Chaque poème n’est rien moins qu’un symptôme d’une tumeur maligne qui ne cesse de s’étendre sur le corps d’un peuple qui s’est battu pour un idéal autrement plus noble que la réalité qui à chaque réveil nous agresse. Et ce ne sont pas les éclaircies éphémères qui trompent le poète.

Tout nouvel ennemi
Peut-il naître de tes entrailles?
Muet, tu es complice
Et si tu parles, tu vises ta tempe.

Ils sont nombreux les dispensateur de gloire qui réservent à ceux qu’ils n’ont pas épargnés leurs éloges dithyrambiques, ceux qui s’imaginent qu’ils ont pris parti alors qu’ils ne sont que de parti pris.
“D iriyi” dit-il. Le poète se désigne du doigt, devient infréquentable puisqu’il devient par un machiavélique tour de magie celui qui ne sait pas que ce qui divise importe moins que ce qui rassemble.

Vous qui adorez les tombes
Elles sont vos repères
Vous éclairez la mort
Et éteignez la vie…

N’allez pas croire que Ait Menguellet se complaît dans une angoisse morbide, au contraire cette œuvre est pleine de sève, d’ardeur de vivre. S’il parle de larmes, c est pour mieux convaincre de cesser de pleurer; s’il parle de sang, c’est pour nous dire de cesser de nous entretuer et s’il parle d’amour, c’est pour nous dire de ne pas nous tromper de cibles. Les précipices qu’il laisse donc entrevoir expliquent le désespoir et les appels au secours de ce jeune qui crie “je m’en vais’. Un aller sans retour de cet avenir qui fait fi des sujets interdits et des tabous qui ont une armée.

Sans espoir, sans pleurs
Je m’en vais
A personne je ne penserai
Et seuls mes genoux peuvent m’arrêter.

Mais derrière la “fuite”, il y a aussi un élan de l’être lancé à la conquête de la vérité.
Laquelle? celle qui multiplie les clefs d’accès et qui court-circuite les actes anesthésiants pour les mettre à nu. N’a-t-il pas dit un jour” A chaque fois que la patrie est malade, elle fait appel aux montagnes. Les montagnes lui répondent. Elles la soignent et la guérissent”.
Une réflexion permanente. Une réflexion qui éclaire la finalité d’un combat, mais surtout, une réflexion qui permet de lever un silence assourdissant et de taire des fracas muets qui font partie de la logique des cibles du poète.
“Inasen” n’est pas que de la poésie, il a aussi ces airs et cette musique qui nous entraîne et nous aide à mieux saisir les nuances du texte.
La nouveauté c’est l’inédite collaboration Djaffar – Takfarinas.
Des arrangements sophistiqués mais sans artifices tape l’œil ni effets gratuits.
La main légère de Djaffar et la maestria de Takfarinas dessinent de délicates estampes et donnent une saveur particulière aux musiques du “père’ .
Avec cet album. Ait Menguellet nous offre en fait, l’Algérie. Les grandes douleurs sont muettes , mais lorsqu’elles s’expriment comme ici tel qu’on les entend le mieux et le plus longtemps.
Dis-leur de revenir….
Le poète sait qu’il délire mais il y croit profondément. Et c’est cela l’espoir.

A.A.

 

Il n’y a que chez nous qu’on diabolise la diversité.

YouTube
Instagram