Iminig g-giÑ-1996-

iminig g-gid-1996

   

Iminig g-giÑ

Ma tessneÑ abrid-ik
Ma teêriÑ s anda tleààuÑ
Ffeγ err-d tawwurt-ik
Ur tettneqlabeÑ ur tettruÑ
Di éélam àess i later-ik
çåut-enn a s-tàulfuÑ
Lweàc n-yiÑ d arfiq-ik
Γleb-it neγ ad as-teknuÑ
Abrid i s tumneÑ yiw-wass
A k-iğğ neγ yes-k ad yeglu
Tesεa-u-tesεin d aàlalas
Tis-meyya la k-tettrağu
Ay iminig g-giÑ

Ma tezgel-ik zzedwa
Ma teğğa-k ad tessiwÑeÑ
Ini-asen amek nella
Tudert-nneγ a sen-tt-temleÑ
Yiwet tgwecrirt di lqaεa
Ala tettrağu tayeÑ
Lweqt yettεeddi ur neêra
Ma a d-tekker neγ ard a tt-taweÑ
Kečč γur-k a k-id-yelàeq wass
Ammer yes-k ard yeglu
Tesεa-u-tesεin d aàlalas
Tis-meyya la k-tettrağu
Ay iminig g-giÑ

Ma tewwÑeÑ ini-asen
Ini-asen àsebt-tt tektal
At Rebbi la d-sellen
Meεna ugin a d-rren awal
Mazal nettrağu-ten
Leεnaya-nsen ma a d-tuγal
Alarmi γlin ifassen
Ifuk lğehd i lecγal
Ini-asen nehlek layas
Ma tkemmel akka ad aγ-yettu
Tesεa-u-tesεin d aàlalas
Tis-meyya la k-tettrağu
Ay iminig g-giÑ

Mi d-tenγer tåebàit
Tewwi-k zzedwa teγliÑ
Terreê tiγri n talwit
Ur sellen lexbar tewwiÑ
TluleÑ tameddit
Tudert-ik d yiwen yiÑ
Isem-ik éélam ijmeε-it
TemmuteÑ iéij ur t-teêriÑ
TeγliÑ mi i-yuli wass
TeğğiÑ layas deffir-k
Tesεa-u-tesεin d aàlalas
Tis-meyya tegla yes-k
Ay iminig g-giÑ

A d-uγalen

Ma nnan-am medden yerwal
Ini-as yelha d yiman-is
Ma yeqqim iruà d asfel
Yiwen ur d-ittmektay isem-is

A d-nezzi γur-wen
Taluft ad tεeddi am-waÑu
Ma neqqim yid-wen
Nugwad yes-neγ ad teglu
Am wass-a a d-nuγal
Ma neéées kulci a s-necfu
Mačči d lmuàal
Mi d-nuki kulci a t-nettu

Ma nnan-am medden yerwel
Ini-as si lbeεd i d-yekkat
Ma yeqqqim iruà d asfel
Tinim-as kra i-ynuda yufa-t

Ur nettruêu zdat wurfan
Ma texleÑ amzun teåfa
Ma numen s ddwa n-wussan
Ahat ad yelhu uzekka

A d-nuγal kulci a t-nettu
Bexlaf wiggad yemmuten
Kul aseggwas fell-asen an-nru
Asen-nawi ijeğğigen

Mačči d aγrum i kwen-yewwin
Mačči d jjià i kwen-yuγen
Teğğam tamurt i wid tt-irwin
Teğğam lhemm i wid s-izemren
Wa iruà yewwi tabalizt-is
WayeÑ aàlil yeğğa-d arraw-is
Wa d ssebba mebla ma ixaq
Ay aberwaq làal iÑaq
Yusa-d lweqt an-nemfaraq

Tament ulac win tt-ikerhen
Tuqqsa n tzizwit d akukru
Abzim si tmes wi ara t-id-yekksen
Siwa afus iεemmden i wurγu
Lwerd ilha mebla asennan
Tamurt tecbeà mebγir urfan
Win i tt-yeğğan àseb-it ifaq
Ay aberwaq làal iÑaq
Yusa-d lweqt an-nemfaraq

Wa yenna-yas nekk ad ruàeγ
Ézizeγ fell-i i tebna ddunnit
Yeqqar ur tessinem a wen-mleγ
Yettfaras rrbeà di twaγit
Tirrugza ur teàwağ aεeggeÑ
Ma ur tt-id-tewwiÑ mi ara d-tlaleÑ
Ur tettnuz ara di leswaq
Ay aberwaq làal iÑaq
Yusa-d lweqt an-nemfaraq

Wa yenna-yas ad qqimeγ
Imi tehlek ard a tt-necfu
Wa yenna-yas nekk ad ruàeγ
A d-zziγ asmi ara teàlu
Anwa i-yessnen anwa ur nessin
Aya d awal i t-id-yewwin
Kul wa yeêra amek i das-ilaq
Ay aberwaq làal iÑaq
Yusa-d lweqt an-nemfaraq

Di ssuq

Di ssuq ameddaà yiw-wass
Yeééef amkan deg ara d-yessefru
Lγaci usan-d s waéas
Ad slen acu ara d-yesnulfu
Yerğa almi d-zzin fell-as
Yebda la sen-d-icennu :

A wid d-isewwqen
âesset-iyi-d ad awen-cnuγ
D ul i d-yenneγlen
Ur ssineγ ad ssefruγ
Imeslayen-iw ma zelgen
Éfut-iyi d aya i ssneγ
Ay arrac-nneγ
Lezzayer d tamurt-nneγ

Ttsuγun texla
D wid tt-ixlan i-yettsuγun
Lhemm yennerna
Wid yekkaten zgan ttrun
D wid tt-yezzenzen s rrxa
I s-yeqqaren aεdaw yeffeγ
Ay arrac-nneγ
Lezzayer d tamurt-nneγ

S twaffγa n-leεqel
Nerra deg yimehbal tissas
S lxuf n lbaéel
Nerra-d amcic d aγilas
Yecbeà ddell mi-ibeddel
Wi ur nezmir yeqqar zemreγ
Ay arrac-nneγ
Lezzayer d tamurt-nneγ

Teqleb ass-agi
AÑar yuγal s aqerru
Yelha wi ur nelhi
Wi ilhan yewwi-d akukru
Di tmusni yewt yiγisi
Tekkes-as timmuhbelt iseγ
Ay arrac-nneγ
Lezzayer d tamurt-nneγ

Kkaten wa s wa
Rran leεbad d ilqafen
Ula d lefhama
Rran-tt d aγebbar s allen
Wi isεan kra n-lefhama
Yeqqar-as s anga ara tt-rreγ
Ay arrac-nneγ
Lezzayer d tamurt-nneγ

Ula d amgraman
Nenğer-d sseg-s asalas
Nerra deg-s laman
Yuγal deg-neγ yettalas
Uàdiq ungif msawan
Mi tt-rwin glan yes-neγ
Ay arrac-nneγ
Lezzayer d tamurt-nneγ

Di lqaεa i s-neqqim
Sxerben-aγ-tt-id s yigenni
Nettwet γef-walim
Nettu timêin dayenni
Almi yendem wi ur neddim
Yeqqar-as a ziγ éseγ
Ay arrac-nneγ
Lezzayer d tamurt-nneγ

Akka ay d ddunnit
Tirrugza-nneγ di lehna
Mi d-teàÑer twaγit
Wa yeγli wayÑ yenfa
Tella cwié n tfenéazit
Ula d tin àseb-itt teffeγ
Ay arrac-nneγ
Lezzayer d tamurt-nneγ

I tàila neshel
Nettamen kra i γ-d-àekkun
Seqcaren-aγ lebåel
Sganayen-d wi ara yettrun
Ass-a mi nezga neàåel
Init kan ccah deg-neγ
Ay arrac-nneγ
Lezzayer d tamurt-nneγ

S kra d-yettnulfun
Kul ass yewwi-d amur-is
I wid iceffun
Yenna ccix deg-wawal-is
Lmumnin a d-akkw-àlun
Ma d imcumen ad mseglun
Ay arrac-nneγ
Lezzayer d tamurt-nneγ

A wid d-isewwqen
Ftiγ-awen lehdur-agi
Win iwmi n-wwÑen
Ad imeyyez ad iwali
Mayella d win i ten-izeglen
Iruà làal ula i s-xedmeγ
Ay arrac-nneγ
Lezzayer d tamurt-nneγ

A mmi-s Umaziγ

Lbaz seg-wedrar yekker-d
Ihuz afriwen
Yusa-d ar γur-k a k-id-yessakwi
Ad ak-n-issiwel
s yisem ara k-id-yessekren
Awal tettuÑ a k-t-id-yesmekti
Γas ma teééseÑ la tettarguÑ
Medlent wallen
A tent-id-telliÑ mi ara dak-yini:

A mmi-s Umaziγ
Iéij-nneγyuli-d
Aéas-aya ur t-êriγ
Tura nnuba-nneγ tezzi-d

Làu deg yiberdan
ayen ara k-isseγren tesεaÑ-t
Kra tettwaliÑ la k-id-yettwali
Azezzu s ujeğğig-is awraγ
TwalaÑ-t
Di ccbaàa n tmurt-ik yettiki
Mi ara tεeddiÑ fell-as
Ad ak-d yeééef tacÑaÑt
A k-yeàbes muqel-it ad ak-yini :

A mmi-s Umaziγ
Iéij-nneγyuli-d
Aéas-aya ur t-êriγ
Tura nnuba-nneγ tezzi-d

Гef tneqlett γef tzemmurt
Acàal d asefru
Tajaddit deg-sent i tettili
IàfiÑ seg-sent
Гas ma mxallafent cfu
Dduklent am wass-a am yiÑelli
Taciéa uzemmur
Ar γur-k mi ara d-teknu
âess-as akken ilha mi ara k-tini :

A mmi-s Umaziγ
Iéij-nneγyuli-d
Aéas-aya ur t-êriγ
Tura nnuba-nneγ tezzi-d

Ma tfehmeÑ lli-d allen-ik
Muqel s idisan
Ad twaliÑ atma-k a k-id-walin
Ahaw semlilet ifassen-nni
I ferqen wussan
Ma mlalen kul ccedda ad tefsi
Abeàri n tegmatt
A kwen-id-iêur d aàlawan
A d-yeglu s ååut a wen-yini :

A tarwa-Umaziγ
Iéij-nneγyuli-d
Aéas-aya ur t-êriγ
Tura nnuba-nneγ tezzi-d

Ssebba

Mi d-neéqent tirga, nnant-as :
An-nruà a k-neğğ ay iÑes
N-wid iwmi yeåfa wul
An-nruà a k-neğğ ay iÑes
Fella-k lγiba-nneγ ad tÑul
Ur nezmir ara i wuÑan
N-wid yettammalen ccwal
Ur nezmir ara i wuÑan
Yeččuren d times d wuzzal
Ccwal izdeγ-asen iγes
Lhemm izdeγ-asen iles
Ssem izdeγ-asen awal

Yenéeq usirem yenna:
Ad ruàeγ a kme-ğğeγ a tamurt
Walaγ nnåib-iw yekfa
Seg-m segrarbeγ takurt
A tt-tebεeγ s anga terra
Ur d-iggwri nnåib-iw γur wid
Yettrebbin taεdawt s llsas
Γur wid iwmi kksen lqid
Uγalen ttnadin fell-as
Mi d-baneγ akken ad iyi-êren
Ad kkren ad iyi-rêen
Ur cukkeγ ad fehmen yiw-wass

Tenéeq-ed temêi tenna :
Ad ruàeγ a k-ğğeγ ay axxam
Di dduà-iw tendi lmina
Ad ruàeγ ak-ğğeγ ay axxam
Tattalt rran-tt d ssnesla
Ur sεiγ amkan γur wid
Igezmen i ååebyan ååut
Ur sεiγ amkan γur wid
I-ibeddlen tudert s lmut
Rreàma tγab fell-asen
Nnàas yeγli-d gar-asen
Ferqen-t akkw deg-wmur n lqut

Tenéeq taÑsa, tenna-yas :
Ad ruàeγ ad ğğeγ udmawen
D wulawen d-nnumeγ
Ad ruàeγ ad ğğeγ imawen
deG ur mazal ad crurqeγ
Ad ruàeγ a kwen-ğğeγ s allen
ërant bnadem ad yeγli
Ad ruàeγ a kwen-ğğeγ s allen
D-yettaken rråas di tmuγli
Ayen akken i nezha ala ass-enn
Mi zduklen taεdawt-nsen
Yuγal ååwab iwumi

Tenéeq lehna, tenna-yas :
Ad ruàeγ a kem-ğğeγ a tamurt
Siwa kemm i diy-iγaÑen
âemmlen-iyi am tsekkurt
Cebàeγ meεma ad iyi-ččen
Ad ruàeγ a kem-ğğeγ deg-wfus
N-wid i m-yekksen azal
Ad ruàeγ a kem-ğğeγ deg-wfus
Yetthuddun yeqqar mazal
Ad ruàeγ a kem-ğğeγ γer-sen
ëwer zzi-d fell-asen
TerreÑ-d ååwab i wawal

Yenéeq leεqel, yenna-yas :
Ad ruàeγ a kwen-ğğeγ a lεeqqal
Tt-iwalan qbel a d-teÑru
Ad ruàeγ a k-ğğeγ ay akal
I yimencaf izerεen aÑu
Ur d-iggwri ååwab i-usiwel
Γer wid tt-iêêgen ur turiw
Ur d-iggwri ååwab i-usiwel
Seg-sen kkseγ-d amur-iw
Ur d-iggwri ååwab ar γur-sen
Mi d-txaÑ a tt-sγersen
Mi nedmen tebεen tili-w

Tarbaεt

Necna γef yetran
Ziγen beεden i tmuγli
Necna γef tlelli
Ziγen tebεed am yetran
Nêerr ayen ilhan
Γas ma yella di targit kan
Wid i γ-d-iwalan
Kecmen di targit-nneγ
Almi nuγal la ntettu
Ula d ayen nettargu
Ay ixf-iw yeεyan γas ru

Fehmet lehna
Rret-tt-id qbel ur tfat
TeÂwam lebla
TeÂwam-tt s uεebbi n tuyat
Ay imγaren
Ciwert-aγ-d temêi-nwen
Init-d ayen
D azaglu i γ-d-iggwran neÂwa-t

Ma bdiγ ccna
Asefru la d-issawal
Leεqel yerÜa
I menna lferà n-wawal
Kul nnehta
A d-tmettel di tira
Mi t-id-nebda
A d-inin mazal làal

ëidet tafat
Ara wen-d-inin yilsawen
Heggit taswaεt
I s ara tiêid i wallen
Ass-nni ad twalim
Taggara-nni deg ara tilim
Ad as-tinim
Acàal i daγ-ifaten

Di tirga-nwen
Jemεet tagmatt a tt-tesεum
Ay ungifen
FerÑet-as-d amkan i wemcum
Fket-as tissas
A wen-yuγal d asalas
Rehnet fell-as
Tferàem qbel ad tettrum

Lwiz n tsusmi
Awal a t-id-taγeÑ yes-s
Issin tizi
âader tawacÑa n-yiles
A d-naγ awal
Yerna ma nessen-as azal
Ad as-tuγal
Tsusmi d tallalt-ines

Ru γef tjaddit
Akken a tt-id-temmektiÑ
Lehna n tnaålit
Úezen-as anga ur teêriÑ
âebber i tatut
N-win itettun lmut
Qbel a k-ifut
I k-id-inna wemγar kteb-it

Mi nhegga aεwin
I talwit, neğğa-tt teffeγ
Mi daγ-tt-wwin
Amkan-is iban yefreγ
Nekkes-as azal
Tura nettmenni a d-tuγal
Yewwi-tt ccwal
Ccwal a tt-id-yerr γur-neγ

TebÑa s ccwal
Ayla wi ibγan a t-yeàweå
Ruà s wuzzal
Imi akka ddwa-s d aseγres
Kra ibγan lhemm
Yewwi-d tayerza n-welγem
Tirni a tt-yeddhem
Tayerza-s ard a tt-yeεfes

Welleh-as lqis
Err-as i tmeddurt llsas
Rfed-as idis
D ayen i γef ara yezzi umeqyas
Imi ur yessin
Lεebd ur huzzent tismin
Ad as-inin
Yekkes di tmeddurt wayla-s

Tarewla

S anda truàemt a tirga
Γer tmurt n targit
Tugademt a d-tuγalemt
Γer tmurt ikerhen ddunit
A kwent-n-nceyyeε asirem
A n-iruà d leεnaya
A kwent-ikkes imeééawen
Ur daγ-tettagwimt ara
Ad akwent-d-yerr amkan
A kwent-iåeggem akkw uÑan
Ma ulac rêag-it wussan
Ur nezmir ara

S anda truàeÑ ay asirem
Γer tmurt n targit
TettagwadeÑ a d-tuγaleÑ
Γer tmurt ikerhen ddunit
Ad ak-n-nceyyeε temêi
A k-tt-in-nefk d leεnaya
A tt-twaliÑ a k-twali
Ur daγ-tettagwiÑ ara
Γas agwad deg-neγ Rebbi
Γas ma tkerheÑ-aγ nekwni
Zzi-d γef-wudem n temêi
Ur texdim ara

S anda akka truàeÑ a temêi
Γer tmurt n targit
TettagwdeÑ a d-tuγaleÑ
Γer tmurt ikerhen ddunit
Ad am-in-nceyyeε taÑsa
D leεnaya γur-m a n-tas
Freà-d deg-wudem-is kra
Γur-m a d-txaqeÑ fell-as
Γas ur kem tessin ara
Trebba-yaγ-d tmara
Nebγa-kem i warrac ass-a
A d-terreÑ layas

S anda kem-rran a taÑsa
Γer tmurt n targit
TettagwadeÑ a d-tuγaleÑ
Γer tmurt ikerhen ddunit
Ad am-in-nceyyeε lehna
D leεnaya γur-m a n-tas
Neêra ma yid-m tella
Γur-neγ a d-tezziÑ yiw-wass
Neàwağ-ikem deg-m ddwa
Seg-wasmi truàeÑ ur nezha
Ma ulac-ikem ixuå kra
Kulci d amessas

S anga akka truàeÑ a lehna
Γer tmurt n targit
TattagwadeÑ a d-tuγaleÑ
Γer tmurt ikerhen ddunit
Ad am-in-nceyyeε leεqel
D leεnaya γur-m a n-yas
Ahat mi ara dam-d-isiwel
Fell-aγ a d-terzuÑ yiw-wass
Nebγa γur-neγ ad tiliÑ
Deg-wul aéas i teswiÑ
Ur ttεanad akkw wiyiÑ
Iwmi-yruà llsas

Ansi d-tusiÑ a rrehba
Si tmurt n targit
TbeddleÑ kan ååifa
Ma d udem-im aqdim nessen-it
Imeééi d yir nnehta
Zgan tteddun yid-em
Nessen-ikem mačči n-wass-a
Lweqt ihuz-aγ yes-em
TessagwdeÑ leεqel yenfa
TugwadeÑ a d-yawi lehna
TesrewleÑ temêi taÑsa
Ddan d usirem

Le joallier du verbe

Le dernier album du célèbre chanteur Lounis Aït Menguellet n’a pas fini d’émouvoir le public.
Aït Menguellet, fidèle à ses principes, a tenu à s’exprimer sur les malheurs que vit l’Algérie. Un cri sincère émanant de cette “raison” propre au poète. Une raison qui apparaît en filigrane d’un verbe modulé avec aisance par une voix digne des plus grands ténors de la chanson.

Ce chantre de la chanson engagée a en effet, révolutionné le monde de la poésie moderne avec des mots qui prennent un sens magique, des mots symboles, suggérant des images poignantes et crues, des mots qui refusent la culture sclérosée, les clichés auxquels certains chanteurs nous ont habitués. Lounis Aït Menguellet chante son pays parce qu’il l’aime d’un amour viscéral, lui qui sait très bien parler aux montagnes, aux rivières et aux étoiles. Dans une de ses chansons, “Tarewla”, il met en exergue la fuite en avant des hommes, l’exil de certains qui ont préféré abandonner “tamurt” pour d’autres contrées pourtant moins clémentes. La métaphore y est omniprésente. Le rêve, l’espoir, le rire, la jeunesse, la raison, la paix sont personnifiés. Les rêves ont quitté notre pays et demeurent aujourd’hui dans de lointains pays. Pour les ramener, le poète envoie comme émissaire, tour à tour, mais en vain, l’espoir, le rire, l’enfance, la paix et enfin la raison.

Après cet échec, la terreur s’installe et chacun des éléments sus-cités tente de justifier sa “fuite” en une longue et douloureuse complainte. En vérité Aït Menguellet est concis dans ses poésies, c’est un véritable joaillier du verbe.”Di ssuq”, “Tarewla”, “A d-uγalen”, “A mmi-s Umaziγ “,”Iminig n-yiḍ “, “Ssebba “, “Tarbaεt “, sont autant d’hymnes au patriotisme, à la sève nourricière qu’est la pays natale. C’est de l’Algérie profonde dont il est le porte-parole. À chaque fois que le pays traverse une épreuve difficile, il trouve en Lounis Aït Menguellet un déclencheur acharné, prêt à se sacrifier pour la bonne cause. Ses chansons à textes, ressemblent de part la ténacité de leur engagement à celles de Brel, de Dylan, de Brassens, Ferrat…

En effet, cet artiste natif d’Ighil Bwamas peut être classé parmi les plus grands poètes de notre temps. Chez lui, les questions existentielles prennent toujours le devant, il tente de nous prendre par la main, de nous guider, de nous éclairer.
N.H.

Quand le poète pleure le pays déchiré, meurtri.

YouTube
Instagram